La Pedrera en realitat s’anomena la Casa Milà perquè
la va comprar la senyora Milà i com és obvi vivia allà la família Milà. La va
construir Antoni Gaudí entre els anys 1906 i 1912.
Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis
d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar
influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar
a l'explosió del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la
utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la
geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels
seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat
per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i està
considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa
Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes,
els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals
cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món
és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que
a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.
Les seves obres són:
• Palau Episcopal d'Astorga
• Casa Vicens
• Finca Güell
• Sagrada Família
• Palau Güell
• Col·legi de les Teresianes
• Casa Calvet
• Porta i tanca de la Finca Miralles
• Parc Güell
• Casa Batlló
• Casa Milà
• Escoles de la Sagrada Família
Ens va cridar l’atenció que Gaudí s’inspirava sobretot
en els elements de la natura per treballar amb les seves grans obres encara que
també jugava amb les formes geomètriques i els colors per donar-li una certa
vida i creativitat als seus edificis, i això els feia únics.Quan vam entrar a la Pedrera vam visitar el que actualment veuen els turistes quan venen a visitar la Pedrera: el pati interior, les escales del servei (per on pujaven els criats), la cuina, l’espai dels burgesos (habitacions, vestidor, despatx, dormitori, sala d’estar...), el menjador i un altre pati més petit. També vam veure tres elements claus amb forma geomètrica que es trobaven a les galeries del senyor i la senyora Milà; el primer era un quadrat sense puntes, el segon un quadrat i el tercer un hexàgon:
La façana de l’edifici estava en obres, però al veure la maqueta que ens van mostrar no me’n vaig poder estar de preguntar-li a la nostra guia quina era la diferència clau entre la entre aquesta façana i les altres modernistes del Passeig de Gràcia. Quan ens ho va explicar ho vaig entendre ràpidament; la façana de la Pedrera és una façana autoportant (també dita façana cortina), és a dir, no hi ha parets mestres que aguantin l’edifici, sinó que hi ha columnes i barres metàl·liques.
Quan vam acabar la visita a la Pedrera ens vam dirigir cap al starbucks, ens vam prendre un petit piscolabis (per agafar forces pel recorregut), allà assegudes, vam compartir moltes emocions i elogis sobre l’experiència que havia estat entrar a la Pedrera per nosaltres.
Al acabar de menjar i de descansar una mica de la llarga però entretinguda vista, vam començar a pujar el Passeig de Gràcia fins Diagonal i vam trencar cap a la dreta. Ens vam topar amb un edifici meravellós, conegut com a Casa de les Punxes, l’arquitecte va ser Puig i Cadafalch. És diu així perquè la casa té unes cúpules amb forma triangular que quan es junta amb les altres creen gran formes geomètriques que subjecten unes grans punxes.
Vam seguir caminant per la Diagonal
fins arribar al carrer Pau Claris, on cap a la banda del mar podíem observar la
Casa Baró de Quadres. Vam entrar per demanar informació i un noi jove ens va
explicar que aquest palau, construït al 1906, va ser un encàrrec del Baró de
Quadres a l’arquitecte Puig i Cadafalch. La façana a la Diagonal és una
representació de l’estil gòtic del nord d’Europa. A l’interior, hi conviuen
elements escultòrics goticistes i un ús de la ceràmica d’influència islàmica.
Actualment és l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic responsable de la
promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes en tots els seus
àmbits: arts escèniques, música, arts visuals, arquitectura, gastronomia,
literatura i pensament. L’Institut Ramon Llull és un consorci format per la
Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.Quan ja marxàvem no vam poder evitar parar-nos a contemplar els mosaics del vestíbul, hi convivien elements escultòrics goticistes i un ús de la ceràmica d’influència islàmica.
Al sortir vam continuar fins al Carrer del Bruc, vam girar a la dreta fins al Carrer València i, al xamfrà d’aquests carrers hi havia un edifici molt curiós, ens vam aproximar i vam veure una placa a la façana. La placa deia que aquell edifici era el Conservatori Superior Municipal de Música.
Després vam seguir pel carrer de l’Almirall (Un almirall és un oficial que ocupa el lloc més alt en la marina) Roger de Llúria, que per cert ens va costar hores trobar-lo, i vam trencar a l’esquerra, tot parant molta atenció a les cantonades per no prendre’ns. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per arribar al Carrer Aragó. Allà vam trobar una església gòtica de la Concepció. Vam intentar entrar al claustre però l’església estava tancada, encara així, vam veure el seu interior a través dels vidres de la porta. Ens va cridar l’atenció i vam buscar informació sobre l‘església, resulta que l'actual parròquia de la Concepció correspon a l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, que originalment estaven situats on avui hi ha l'edifici de la Caixa de Via Laietana. La van traslladar al seu emplaçament actual entre el 1869 i el 1871. La van traslladar perquè El convent havia estat enderrocat el 1868 i, entre 1869 i 1871, l'església i el claustre van ser traslladats al seu actual emplaçament, operació que va dirigir Jeroni Granell, tot i que amb diverses modificacions respecte a l'obra gòtica.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada