BARRI GÒTIC - III

Després de refrescar-nos una mica a la font de la plaça de Sant Domènec del Call vam seguir per sota de l’arcada, pel carrer Montjuïc del Bisbe, fins arribar a la plaça de la Garriga i Bachs. En aquesta placeta hi havia un monument, era una escultura d’uns homes que segons diu la placa, van sacrificar la seva vida per la ciutat, per Déu i pel rei. El van posar per agrair als homes tot l’esforç que havien fet i per perdre la vida per a salvar al rei. La placa diu així:

“ El P.Joan Califa, el Dr. Joaquín Pou, D.Joan Massana, D.Savador Avet, D.Jose Navarro, D.Pedro de las Tortras, D.Julián Portet i D. Ramon Másvan sacrificar la seua vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La ciutat agrida honra aquí perpètuament la seva memòria. 1929”

Tot seguit vam anar a parar al carrer del Bisbe, hi passava moltíssima gent, vam mirar cap a la dreta i vam veure un pont gòtic espectacular que anava a parar al Palau de la Generalitat. Aquest pont connecta amb la Catedral de Barcelona, era un lloc ideal per tenir en la memòria així que el vam decidir capturar-lo fent-li una fotografia.

Després de capturar aquell record tan especial vam mirar cap a l’esquerra, on començava el carrer de la Pietat. Aquí també hi vam trobar una placa, la seva escriptura deia:

“ Apel·les Mestres nascut al cor de Barcelona ha rebut l’homenatge de la ciutat i tot Catalunya. Les corporacions artístiques  es complauen per recordar-ho. ANY: MCMXXV  ---   1935”

L’arc que envolta el timpà de la Catedral de la Pietat representa la creu, i la fe de Déu, en el seu interior hi havia un convent.

Més endavant vam anar a parar a la Catedral de Barcelona, es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX).

Més enllà, cap a la dreta hi ha la Casa dels Canonges, un nom curiós oi? El nom procedeix d’uns eclesiàstics membres  capítol, una catedral o una col·legiata, que segueixen una vida en comú regida per una regla mentre compaginen la vida apostòlica i l’ofici clerical. Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata. La funció dels canonges d'un capítol està regulada pels cànons 503 a 510 del còdex del dret canònic.

Al cap d’uns metres, també a la dreta, ens vam trobar el carrer de Paradís – em va recordar a la llegenda de la bíblia d’Adan i Eva. Al fons d’aquest carrer ens vam trobar amb les restes del antic Temple Romà. No vam poder evitar fixar-nos en les columnes, semblaven molt antigues, i ho eren. Les columnes que hi ha al temple romà son de finals segle I aC però es troben molt ben conservades. Actualment l’antic Temple Romà és el Centre d’excursionistes catalans i l’Edifici es de la Generalitat. Ens vam apropar al mur i vam veure que hi ha l’apreciació a Joan Amades i Gelats, pel centenari de la mort d’ells.

Al acabar de visitar aquell temple tan particular ens vam tornar a dirigir cap al carrer de la Pietat i, a mà dreta, vam observar un casal gran, es diu el Palau de Lloctinent. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII. A Catalunya, el lloctinent s’encarregava de substituir al rei mentre aquest viatjava per la corona d’Aragó. El càrrec desaparegué a la fi de la Guerra de Successió, juntament amb les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó ja que Jaume I va decidir tenir tots els documents en un mateix lloc i així estarien més segurs.

Interessant oi? Doncs encara no hem acabat, ja que vam resseguir l’edifici fins acabar a la plaça del rei, hi havia molts turistes, per sort vam aconseguir no trepitjar-ne cap. Ens vam esmunyir fins al fanal de la plaça, i per curiositat vam acabar en un edifici molt alt, com una torre. D’aquí estant, vam poder observar i gaudir des de les altures aquella plaça. La vam veure tan i tan bé que fins i tot vam diferenciar els noms dels edificis històrics que l’envoltaven: el Palau lloctinent, el Palau Reial, la Capella de Santa Aghata, el Saló del Tinell i el Museu d’història de Barcelona. Va ser magnífic contemplar aquelles edificacions tan especials des de les altures. Voleu saber una curiositat? El saló del Tinell va ser la sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó. Extingida la dinastia bel·lònida va ser utilitzada com a sala de reunió dels escrivans del Consell Criminal del Principat de Catalunya moment del qual sorgeix el nom de sala del Borboll per la remor que produïen les seves activitats. La funció del veguer prové de l'anterior vicari (del llatí vicarius ), funcionari comtal dels segles ix a xi, de rang inferior al vescomte i amb funcions de defensa del territori d'un castell. Un veguer era autoritat delegada de la Corona o d’una baronia en una demarcació del Principat de Catalunya i de Mallorca.

L’altre carrer que connecta a la Plaça del Rei és el de Veguer. Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies. Vam seguir aquest carrer i ens va deixar a la baixada de la Llibreteria, pujant una mica a mà dreta vam arribar al cor polític de Catalunya: La plaça de Sant Jaume (L’expressió de “cor polític” és una metàfora que es refereix al centre de l’organització política).

Aquesta plaça és la cruïlla dels antics Cardo i Decumanus. Són els noms dels carrers principals de les ciutats romanes. El Cardo era el carrer més important i anava de nord  a sud, correspon als actuals Llibreteria i Carrer del Call, i el Decumanus als carrers del Bisbe i de la Ciutat. Aquí hi havia el fòrum – el cor de que parlàvem abans – de l’antiga Barcino, és a dir, el seu centre polític, religiós i administratiu, si fa no fa com ara, dos mil anys després.

Els dos edificis emblemàtics de la plaça són la Generalitat i l’Ajuntament, vam localitzar les façanes medievals que hi ha als carrers laterals i vam descobrir que a l'edat mitjana aquests dos edificis feien les mateixes funcions que  a l'actualitat, governar la ciutat, recaptar impostos i mantenir l'exercit. El seu nom actual es deu a l'església de Sant Jaume que des de l'època medieval es trobava en aquest lloc. Va ser enderrocada el 1823 per obrir el carrer de Ferran i la plaça. També va ser anomenada plaça de la Constitució en diversos moments històrics (Revolució Liberal), i aquest nom encara figura en una placa a la façana de l'ajuntament, però a la fi el nom que ha perdurat és l'actual. A la façana moderna de la generalitat hi ha un sant Jordi perquè és el patró de Catalunya. Representa la lluita que va tenir i es un monument que apareix en molts llocs.

Els esdeveniments històrics més importants que s’han proclamat al balcó de la Generalitat aquest segle són: el Discurs oficial de la proclamació de l'Estat Català, el Discurs del President de la Generalitat, Josep Tarradellas i Joan, després del seu retorn de l'exili i el restabliment de la Generalitat.

I ara... A seguir caminant!

Categories: barri gòtic , Helena , part 3