Anècdotes

Com és normal, durant quatre dies a Barcelona, hem passat per varis moments de riure i hem viscut anècdotes divertides. A part del treball, també hi han hagut moments bons i molts riures

I ara us explicarem algunes de les moltes anècdotes que hem viscut durant el crèdit de 3r d'ESO per Barcelona:

El primer dia ens tocava el Barri gòtic. Vam fer l’itinerari bé i amb molta facilitat encara que l’itinerari era força llarg. Aquest dia ens va passar que estàvem pels carrers del barri gòtic i vam perdre de vista al Zhou durant una hora o així i quan el vam trobar ens va dir que havia anat a comprar-se menjar. No sabem perquè no ens havia avisat però li vam dir que no ho tornés a fer-ho, almenys que avisés però moltes vegades es despistava i es quedava darrere. També una veïna molt simpàtica es va parar a parlar amb nosaltres i ens va explicar coses sobre el barri i això. Va ser molt amable. També, vam entrar a una església, i per fer una mica el tonto l'Helena i jo ens vam posar a resar.

També vam veure uns xinesos al museu Picasso que no feien res i vam pensar que era el moment idoni perquè el nostre company Zhou Shengpeng fes la entrevista en Xinès. Tot va anar bé i eren molt amables, a pesar dels seus estranys costums i feien algunes coses rares (bé, s’ha de tenir en compte que és una altre cultura), doncs quan vàrem arribar a l’institut, el Zhou ens va ajudar a traduir-la i ens va semblar curiós que ens digués que la Xinesa li hagués preguntat què què anava a fer en Zhou. Es va equivocar i es pensava que la entrevista li havia de fer ella.

Zhou: ¿Te puedo hacer una entrevista?

Yining: Vale. ¿Para que es?

Zhou: Ellas me han dicho que haga una entrevista para un trabajo.

Yining: jajaja okay.

Zhou: ¿Qué has visitado y que visitarás?

Yining: ¿Dónde irás?

Zhou: No, soy yo el que te pregunta a ti.

.............

El segon dia tocava les Rambles. El que ens va passar va ser que anàvem cap a l’església de Betlem on havíem de preguntar unes coses sobre aquesta església i vam entrar. No semblava que hi haguessi gaire gent però de cop ens va vindre una dona que semblava monja i ens va dir que què fèiem en pantalons curts, que això era una falta de respecte i que encara que no siguéssim creients que hauríem de tenir un respecte a la verge i que sortíssim d'allà. Ens va dir que allò era no tenir respecte i nose què i es va posar enfadada. A tots els hi deia el mateix. Ens vam quedar flipant i a més a tots els grups els hi va passar el mateix. Per què et deixessin entrar tenies que tenir les cames tapades. 

Tercer dia a Montjuïc. Mai havíem passat tanta calor. Ningún dia dels altres itineraris havia sigut tant dolent com aquest. I encara sort que per pujar fins a dalt hi havien escales mecàniques…Tota l'estona caminant cap amunt cap avall. Va ser horrible!!!!

Nosaltres, a pesar de la calor i de les poques ganes de fer el itinerari vam buscar i buscar una estàtua (Faune) que si la trobàvem i ens fèiem una foto amb ella, això ens pujaria nota, era com una feina extra.  Va manar també a uns jardins de prop del Teatre Grec ( que per cert estava en obres i no vam poder veure-ho ) i ens vam asseure en uns bancs a l’ombra a descansar una mica i veure aigua. Però, sobre ens va començar a picar els mosquits i ens vam haver d’anar d’allà.

Una altre anècdota curiosa, va ser, que vam arribar a l’estadi olímpic i ens vam trobar amb moltíssims fans de la Miley Cyrus fent cua des de feia dies. El primer portava 1 MES allà esperant a la seva ídola. Ens vam quedar al·lucinant. La majoria tenien un aspecte estrany i estrafolari, cridaven molt l’atenció, vam veure un noi amb plataformes sense exagerar, d’uns 35 cm. Tots anaven amb els cabells pintats i no es que fessin una olor molt agradable.

Bé, és un estil que s’ha de respectar encara que sigui tan llampant i estrany.

Una altre anècdota relacionada amb la Miley Cyrus, va ser que, pujant cap a l’estadi amb les escales mecàniques, ens vam trobar dos nois que anaven vestits molt estranys. I com a l’Helena no se li va ocórrer res millor, va preguntar-los això:

-Helena: Are you visiting Miley Cyrus?

-Noi 1: Si, vamos al concierto.

-Helena: Aah vale. ¿Cual es vuestra canción favorita?

-Noi 2: (va dir homosexualment) Aiiiii no se es que me gustan todas... ¿A ti Tony?

-Noi 1: Uiii es que todas son chulis... Buf pues we can’t stop, adore you...

-Helena: ¿Breaking ball?

-Nois: Siii esa tambien

-Helena: jajajajjajaj vali adeu

I al fi va arribar l'últim dia, l'Eixample. Vam visitar la Pedrera i després de visitar-la ( que la visita va durar bastant ) ens vam estressar una mica perquè no quedava gaire temps i havíem de fer moltes coses i anar a molts llocs. Cap a munt, cap a dalt i a sobre a vegades caminàvem molt i a vegades resultava que al lloc on anàvem estava tancat.

Així més i més anècdotes que hem tingut juntes. Seran records que no oblidarem, ha estat un bon treball, ho hem passat molt bé juntes i totes hem participat i esforçat per aquest crèdit.

Una anècdota en general, és el fet de que ens hagi tocat un company xinès que no sap quasi bé castellà ni català al grup. Ha sigut difícil fer el treball amb ell , ens sentíem les seves mainaderes: havíem d'anar al bar cada dia per avisar-lo de la hora de demà (no té telèfon ni correu), no sap parlar quasi bé en castellà i no ens podíem comunicar gaire bé (moltes vegades es fa el tonto), se'ns perdia per tot arreu (per el tram, el metro, per Barcelona...), se'ns escapava sense avisar i tenia gana i anava a botigues a comprar menjar i s'escapava corrents... Però hem intentat que treballés el màxim possible, i per una part ho hem aconseguit (ha fet l'entrevista en xinès encara que ha costat bastant traduir-la i també ha escrit la seva opinió). Ha sigut complicat però ho hem aconseguit!!!

, 

Categories: Andrea , Anècdotes , diccionari , Laura , Mariona