Valoració crèdit

Laura:

Ara que he acabat el crèdit, crec que és un bon moment per reflexionar sobre aquestes dues últimes setmanes que hem estat realitzant-ho.

Per a mi ha sigut un bon treball, bastant llarg i dur, pero per fi l'hem acabat després de molt treballar i d’esforç per que quedi lo millor possible. Ens ho hem currat molt i ens hem dividit bé la feina i totes hem participat igual i ens hem ajudat les unes i les altres encara que la llàstima es que no ens deixaven estar amb tot el grup, ens dividien.

És un crèdit diferent als que havíem fet anys anteriors, hem conegut molt més la gran ciutat preciosa de la que som veïns i hem vist paisatges increïbles i noves coses que no havíem vist. Barcelona està plena de sorpreses. Pot ser havíem anat moltes vegades però mai ens havíem endinsat tant en ella. A vegades anem molt a un lloc i no ens donem compte si estem passant al costat d’un teatre o edifici...però ara ens em aturat en cada edifici, teatre, museu i ens hem assabentat una mica de les zones més importants i els seus meravellosos monuments plens d’història.

Ha estat una bona experiència. Ha sigut un crèdit divertit encara que també em passat per moments d’estrès i molta calor, MOLTÍSSIMA, sobretot a Montjuïc, va ser un infern. Amb la calor, no ens donaven ganes de treballar perquè ens feia estar cansades però a pesar d’això ha sigut divertit i ho hem fet el millor que hem pogut. Hem treballat en equip.

L’itinerari que més m’ha agradat ha sigut les rambles. Després d’haver fet l’itinerari jo i les meves amigues vam anar al Maremàgnum ja que hi érem a prop i vam menjar per allà.

I ara ja ha acabat tercer d'ESO, i després de tants esforços, no només amb el crèdit sinó a tot el curs, comença l’estiu.

Andrea: 
Aquest crèdit m’ha servit per a conèixer una mica més Barcelona, per poder aprendre a la vegada que estàs amb les amigues lliurement caminant. Ha sigut una boníssima experiència però ha sigut molt pesat, ja que la calor ha fet que ens cansem molt i que no tinguéssim ganes de treballar però ho vam aguantar i vam fer un genial treball tots els dies. L’itinerari que més em va agradar va ser el de rambles ja que vam acabar anant al maremàgnum i a la platja, i això desprès d’un mati treballant ens va venir molt bé. En general no hi ha cap itinerari que em desagradi.

El grup el vam escollir molt bé encara que ens va tocar al Zhou al nostre grup i va fer que en alguns moments perdéssim temps i que el busquéssim, però que encara que vam tenir aquest inconvenient vam intentar que treballes i que ens seguis. En general el grup a estat treballant diàriament i amb molt bona actitud.

Ha estat molt bé aquest crèdit! Ha sigut una magnifica experiència!

Mariona: 
M’ha agradat molt fer aquest crèdit, trobo que ens ha servit per conèixer molt millor Barcelona, que és una cosa important. He après moltes coses noves i ara em desplaço per Barcelona amb més facilitat. Penso que ens hem enriquit amb aquest crèdit i ens ha sigut molt útil, ja que Barcelona, està al costat i és important conèixer bé la ciutat i els barris. Haver fet un bloc ha estat bé, no hem fet el típic treball per escrit que ja cansa, sinó que hem après a utilitzar recursos informàtics i a crear un bloc que és molt més interessant.

En resum, m’ho he passat molt bé descobrint racons i llocs de Barcelona i fent aquest treball sobre una meravellosa ciutat.

Zhou: 
No me gusta les rambles por allí todo mucho caro.

Monjuic, allí montaña me gusta  subir i visitar mucho sitio y un parque tenia mucho araña , hormiga i mosquito .

La Pedrera me gusta poco porque allí tenia cosas antiguas i vídeo de antes pero  habia mucho calor pero tambien vi la sagrada família.

Hemos andado mucho i cansa mucho pero me gusta mucho Barcelona. La he conocido major.

No me gusta Barcelona en verano pero si en invierno.

NO HE APRENDIDO MUCHAS COSAS PORQUE NO SE MUCHO IDIOMA Y NO PUEDO HACER NADA.

Read More

Anècdotes

Com és normal, durant quatre dies a Barcelona, hem passat per varis moments de riure i hem viscut anècdotes divertides. A part del treball, també hi han hagut moments bons i molts riures

I ara us explicarem algunes de les moltes anècdotes que hem viscut durant el crèdit de 3r d'ESO per Barcelona:

El primer dia ens tocava el Barri gòtic. Vam fer l’itinerari bé i amb molta facilitat encara que l’itinerari era força llarg. Aquest dia ens va passar que estàvem pels carrers del barri gòtic i vam perdre de vista al Zhou durant una hora o així i quan el vam trobar ens va dir que havia anat a comprar-se menjar. No sabem perquè no ens havia avisat però li vam dir que no ho tornés a fer-ho, almenys que avisés però moltes vegades es despistava i es quedava darrere. També una veïna molt simpàtica es va parar a parlar amb nosaltres i ens va explicar coses sobre el barri i això. Va ser molt amable. També, vam entrar a una església, i per fer una mica el tonto l'Helena i jo ens vam posar a resar.

També vam veure uns xinesos al museu Picasso que no feien res i vam pensar que era el moment idoni perquè el nostre company Zhou Shengpeng fes la entrevista en Xinès. Tot va anar bé i eren molt amables, a pesar dels seus estranys costums i feien algunes coses rares (bé, s’ha de tenir en compte que és una altre cultura), doncs quan vàrem arribar a l’institut, el Zhou ens va ajudar a traduir-la i ens va semblar curiós que ens digués que la Xinesa li hagués preguntat què què anava a fer en Zhou. Es va equivocar i es pensava que la entrevista li havia de fer ella.

Zhou: ¿Te puedo hacer una entrevista?

Yining: Vale. ¿Para que es?

Zhou: Ellas me han dicho que haga una entrevista para un trabajo.

Yining: jajaja okay.

Zhou: ¿Qué has visitado y que visitarás?

Yining: ¿Dónde irás?

Zhou: No, soy yo el que te pregunta a ti.

.............

El segon dia tocava les Rambles. El que ens va passar va ser que anàvem cap a l’església de Betlem on havíem de preguntar unes coses sobre aquesta església i vam entrar. No semblava que hi haguessi gaire gent però de cop ens va vindre una dona que semblava monja i ens va dir que què fèiem en pantalons curts, que això era una falta de respecte i que encara que no siguéssim creients que hauríem de tenir un respecte a la verge i que sortíssim d'allà. Ens va dir que allò era no tenir respecte i nose què i es va posar enfadada. A tots els hi deia el mateix. Ens vam quedar flipant i a més a tots els grups els hi va passar el mateix. Per què et deixessin entrar tenies que tenir les cames tapades. 

Tercer dia a Montjuïc. Mai havíem passat tanta calor. Ningún dia dels altres itineraris havia sigut tant dolent com aquest. I encara sort que per pujar fins a dalt hi havien escales mecàniques…Tota l'estona caminant cap amunt cap avall. Va ser horrible!!!!

Nosaltres, a pesar de la calor i de les poques ganes de fer el itinerari vam buscar i buscar una estàtua (Faune) que si la trobàvem i ens fèiem una foto amb ella, això ens pujaria nota, era com una feina extra.  Va manar també a uns jardins de prop del Teatre Grec ( que per cert estava en obres i no vam poder veure-ho ) i ens vam asseure en uns bancs a l’ombra a descansar una mica i veure aigua. Però, sobre ens va començar a picar els mosquits i ens vam haver d’anar d’allà.

Una altre anècdota curiosa, va ser, que vam arribar a l’estadi olímpic i ens vam trobar amb moltíssims fans de la Miley Cyrus fent cua des de feia dies. El primer portava 1 MES allà esperant a la seva ídola. Ens vam quedar al·lucinant. La majoria tenien un aspecte estrany i estrafolari, cridaven molt l’atenció, vam veure un noi amb plataformes sense exagerar, d’uns 35 cm. Tots anaven amb els cabells pintats i no es que fessin una olor molt agradable.

Bé, és un estil que s’ha de respectar encara que sigui tan llampant i estrany.

Una altre anècdota relacionada amb la Miley Cyrus, va ser que, pujant cap a l’estadi amb les escales mecàniques, ens vam trobar dos nois que anaven vestits molt estranys. I com a l’Helena no se li va ocórrer res millor, va preguntar-los això:

-Helena: Are you visiting Miley Cyrus?

-Noi 1: Si, vamos al concierto.

-Helena: Aah vale. ¿Cual es vuestra canción favorita?

-Noi 2: (va dir homosexualment) Aiiiii no se es que me gustan todas... ¿A ti Tony?

-Noi 1: Uiii es que todas son chulis... Buf pues we can’t stop, adore you...

-Helena: ¿Breaking ball?

-Nois: Siii esa tambien

-Helena: jajajajjajaj vali adeu

I al fi va arribar l'últim dia, l'Eixample. Vam visitar la Pedrera i després de visitar-la ( que la visita va durar bastant ) ens vam estressar una mica perquè no quedava gaire temps i havíem de fer moltes coses i anar a molts llocs. Cap a munt, cap a dalt i a sobre a vegades caminàvem molt i a vegades resultava que al lloc on anàvem estava tancat.

Així més i més anècdotes que hem tingut juntes. Seran records que no oblidarem, ha estat un bon treball, ho hem passat molt bé juntes i totes hem participat i esforçat per aquest crèdit.

Una anècdota en general, és el fet de que ens hagi tocat un company xinès que no sap quasi bé castellà ni català al grup. Ha sigut difícil fer el treball amb ell , ens sentíem les seves mainaderes: havíem d'anar al bar cada dia per avisar-lo de la hora de demà (no té telèfon ni correu), no sap parlar quasi bé en castellà i no ens podíem comunicar gaire bé (moltes vegades es fa el tonto), se'ns perdia per tot arreu (per el tram, el metro, per Barcelona...), se'ns escapava sense avisar i tenia gana i anava a botigues a comprar menjar i s'escapava corrents... Però hem intentat que treballés el màxim possible, i per una part ho hem aconseguit (ha fet l'entrevista en xinès encara que ha costat bastant traduir-la i també ha escrit la seva opinió). Ha sigut complicat però ho hem aconseguit!!!

, 

Read More

Entrevista en Anglès

Aquesta és l'entrevista que vam fer a unes noies molt simpàtiques al Port de Barcelona. Primer hem posat el vídeo i després el text amb subtítols.

Hello! We’re doing a school project. Can we ask you some questions please? Hola! Estem fent un projecte de l'escola. Et podriem fer algunes preguntes?

1- What are you doing in BCN? Què estàs fent a Barcelona?

We are in holidays. Estem de vacances.

2- What monuments have you visited? And what’s your favourite? Quins monuments heu visitat? I quin és el teu preferit?

We are visited la Sagrada família, Montjïc, parc Guell,  and the favorite is Montjuic. Hem visitat la Sagrada Família, Montjuïc, i el Parc Güell. El favorit és Montjuïc.

3- Why did you came to BCN? Perquè heu vingut a Barcelona?

Because the nice weather, ... and the beach. Perquè fa bon temps..... i la platja.

4- Which is the main difference between BCN and your country? Quina és la major diferència entre Barcelona i el teu país?

The weather (is warm) and the Language. El temps és més calent i la llengua.

5- Are you having a good time in BCN city? T'ho estàs passant bé a Barcelona?

Yes, but is the last day. It’s relax and the sun makes me happy. Sí, però és l'últim dia. És relaxat i el sol em fa posar contenta.

6- Which kind od things have you done: cultural or fun activities? Quin tipus d'activitats has fet: culturals o lúdiques?

We are doing more cultural activities. Estem fent activitats més lúdiques.

7- Will you come back to BCN? Tornaràs a Barcelona?

Yes. Sí.

Thanks you very much for your time! See you soon! Moltes gràcies per el vostre temps! Ens veiem aviat!

Read More

RAJOLES DEL PASSEIG DE GRÀCIA

Read More

FANAL DEL PASSEIG DE GRÀCIA

Read More

Recull de fotografies: Montjuïc

Hem pogut fer moltíssimes fotografies, i per aquest motiu no les hem pogudes penjar totes. Perquè les pugueu contemplar totes hem decidit fer una entrada especial per penjar les fotos que no hem penjat a les entrades. Aquestes són de Montjuïc:

Read More

Bibliografia

Alguns dels enllaços que hem consultat:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

www.liceubarcelona.cat

www.barcelona.com
www.viquipedia.cat
www.bcn.cat

http://grec.bcn.cat/programa/sala-montjuic-0

http://www.macba.cat/

http://www.cccb.org/ca/

http://www.casabatllo.es/ca/

http://images.google.com/

http://www.lapedrera.com/ca/home

www.barcelonaturisme.com

www.parroquiaconcepciobcn.org

www.relicomtal.wordpress.com/1r-eso/grecia-i-la-religio/els-deus-grecs/

www.basilicadelpi.com

http://www.barcelonaturisme.com/Parc-de-Montjuic/_dHcEaVlbphwE-UMd45leEd5DlUsztdocdW4LHetpKP8

http://www.sagradafamilia.cat/

http://www.barcelonaturisme.com/Estadi-Olimpic-Lluis-Companys/_3Ngb8YjSpL3U56ScBHOWcxpDev_Vr2xeqiFRmfRq0VClswfrOYPSJZ5dALKIzEkF

Read More

Introducció

Bé, ens presentem:

Som l'Andrea Cuello, la Mariona Lladonosa, la Laura Quintanilla i l'Helena Riba, del grup numero 17 i a continuació us presentarem en nostre treball que hem estat elaborant durant les ultimes dues setmanes de curs. El Zhou SengPeng també hi és al nostre grup, encara que els professors li van dir que com no entenia gaire l'idioma i no podria fer gaire cosa es quedes a l'institut, però ell volia anar a Barcelona i va venir amb nosaltres encara que a vegades es despistava. Li vam dir que fes una entrevista en xinès perque així pogues participar i fer alguna cosa (ja que no podia fer gaire mes).

Final de curs és a la volta de la cantonada i hem d'acabar amb un crèdit de síntesi. Ja coneixíem Barcelona ja que ja havíem estat alguna vegada però mai ens havíem endinsat tant en ella, ni l'havíem viscut tant aprop com en aquests dies.

Quan vam saber el que havíem de fer aquest any pel crèdit, ens vam espantar una mica, semblava una feinada enorme i complicada, però,  ho vam passar molt bé elaborant la feina, vam riure molt, vam veure paisatges preciosos i vam conèixer una mica més la nostra preciosa ciutat.

Els propòsits d’aquest crèdit són:

-     -Conèixer els llocs més emblemàtics de Barcelona i saber on es troben i conèixer una mica el barri o zona on es troben.

-     - Conèixer els monuments i edificis, observar-los i saber la seva història (qui els va construir, com, a quin any, el per que si hi te...)

-     -Veure les obres de grans arquitectes.

-     - Aprendre a saber situar-nos en el mapa i seguir una ruta per Barcelona.

El crèdit esta dividit en dues parts:

Recórrer Barcelona i anar fent el dossier i elaborar i crear el blog que després haurem de presentar als tribunals.

     Els itineraris que hem fet han sigut:

- Barri Gòtic

- Rambles

- Montjuïc

- Eixample

Cadascun d'ells té mil coses per veure i visitar, llocs molt bonics que si no fos per aquest treball, probablement mai hauríem vist. 

Per a trobar i visualitzar tot el treball que hem fet aneu entrant als diferents apartats que hem creat. Està creat per zones i dins d’aquest tenim els diferents edificis, monuments... que hem vist i ens hem informat.

Ara os semblarà que això no porta feina però per a nosaltres es ens ha sigut bastant complicat trobar i redactar tot, esperem que us agradi.

Hem tingut moments durs, ha fet molta calor, ha costat molt treball fer-ho i ens ho hem currat però tot això valdrà la pena, perquè en 4 dies acabarem tercer d''ESO i tindrem tot l'estiu per a nosaltres.

Y ara, comencem amb aquest bloc, esperem que us agradi i que aprecieu tota la informació 

que hem recollit, tot el treball que hem fet i tot l'esforç que hem fet per fer-ho.

PARAULES BUSCADES AL DICCIONARI:

Per entendre el que haviem de fer vaig buscar les paraules que tenien (dic) darrere del barri gòtic. Després d'això va ser molt més fàcil entendre les coses, sense això no crec que ho hauriem pogut fer.

- marca: Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d'altres, reconèixer-la, denotar el seu origen, la seva qualitat.

- detritus: Producte resultant de l’esmicolament, la desintegració, d’un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

- claustre: Recinte, normalment quadrat, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati, que serveix de centre i comunicació a les principals dependències d'un monestir, d'una catedral, etc..

- necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.

- llòbrec: Fosc, tenebrós.

- criteri: Norma per a jutjar una cosa o conjunt de proves especials que, sense constituir campionat, serveixen per a apreciar la qualitat dels concursants.

- deixebla: Persona que rep l’ensenyament d’un mestre o Persona que segueix la doctrina d’algú.

- cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.

- bohèmia: Artista, home de lletres, etc., que, deslligat de les convencions socials, malviu del seu ofici. Fou un estil de vida idealista, aplicat a començaments de segle XX, el tema del qual és la recreació aplicada a la literatura que va néixer a la regió txeca de la Bohèmia

- sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica (segle VI aC).

- timpà: A l'antiguitat clàssica, frontó.  A l'edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d'una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.  Espai anàleg, sense ornamentació escultòrica, col·locat com a element decoratiu a la part superior de portes i finestres, especialment durant els períodes del Renaixement i el Barroc.

- gàrgoles: Canal sortint, per on vessa, a distància de la paret, l'aigua de pluja que cau sobre la teulada, la coberta, etc., d'un edifici.

- esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor o abstenir-se intervenir en el tema de què hom tracta

- emblemàtics: Relatiu o pertanyent a un emblema. EMBLEMA: Signe visible d'una idea, sovint acompanyat d'una llegenda explicativa.

- eixam: Grup nombrós d'abelles, compost d'una reina, obreres i abegots, que surt d'un rusc per construir una nova colònia o Estesa o escampada de llavor que fa el sembrador en tirar-la a terra.

-orfebres: Artista que treballa objectes d'or, argent i altres metalls preciosos.

- munió: Gran nombre de persones, d'animals o de coses.

- policromades: Art de completar amb colors les obres arquitectòniques o escultòriques o procediment gràfic per a reproduir originals en color consistent en la superposició de diverses imatges monocolors.

Grup 17 - 3C Institut la Mallola

Read More

Personatges Mitològics

Hem trobat els següents personatges de la mitologia en algun dels recorregut. Aquest exercici pertany a la penúltima pàgina del dossier. S'han de trobar i identificar a partir de la fotografia.

ARES O MART

Ares, fill de Zeus i de la seva esposa Hera, va ser el déu grec de la guerra. Era un dels 12 déus de l'Olimp i, es tractava d'un déu sense modals, violent i agressiu, sense cap aspecte positiu per a la humanitat. No es va casar, però sí que va tenir moltes relacions extramatrimonials. La seva relació més famosa és la que va mantenir amb Afrodita. Mart, el déu romà de la guerra que era l'equivalent d'Ares, era molt més significatiu per als romans. De fet, va ser parcialment responsable de l'enorme èxit del nou imperi, que es va establir gràcies als seus exèrcits perfectament organitzats i la seva obsessió per la supremacia militar.

•           Es troba davant del MNAC a Montjuïc.

 MERCURI O HERMES

Hermes era fill de Zeus i de la nimfa Maia, filla d'Atlas, un dels 12 déus de l'Olimp. Tenia múltiples funcions, ja que era missatger del seu pare, guia de les ànimes dels morts al Avern, símbol de la prosperitat entre els humans i protector dels viatgers, els mercaders i els lladres. Era enginyós, destre i astut, com un jove sense problemes a l'hora de gastar bromes o mentir sense que li descobrissin. El seu aspecte era el d'un jove atractiu amb un barret alat i unes sandàlies també alades que li donaven una extraordinària mobilitat. A la mà portava una vara que li servia per fer màgia o per hipnotitzar a la gent. Mercuri, el déu romà que s'igualava amb Hermes, va ser originalment el déu del comerç i per això se li representava amb un moneder a les mans.

•          Es troba a dalt d’un edifici de plaça Catalunya.

 ZEUS O JÚPITER:

Zeus era fill dels titans Cronos i Rea, i va ser el déu suprem dels grecs, que vivia a la muntanya Olimp al nord-est de Grècia. Allà vivia amb la seva dona Hera i els altres deu déus majors. A més de ser el déu del cel, era el pare de tots els déus i els homes, títol honorari, ja que, encara que la seva descendència va ser nombrosa, no tots els déus eren fills seus, ni havia estat el creador de la humanitat. En aquest paper garantia el govern dels nobles i protegia la vida de la família, assegurant-se que homes i déus mantinguessin els valors no escrits de les lleis divines que ningú podia trencar. Zeus és retratat com una figura imponent i majestuosa amb abundants cabells i una barba llarga mentre vigila els déus de l'Olimp fent de paterfamilias. Els altres déus tenien els seus propis interessos, però sempre era l'anàlisi de Zeus qual convertia en llei. Les reunions a l'Olimp no eren per discutir, sinó per anunciar les seves decisions. Si volia avisar els mortals, ho feia a través de senyals com el vol de l'àguila i els llamps. Júpiter, l'equivalent romà de Zeus, era el déu del cel i de la meteorologia. El seu temple més conegut està al turó Capitolina, mirant cap al fòrum romà.

•           Es troba al expominer.

 FAUNE

Els sàtirs són criatures salvatges pròpies de les muntanyes i els boscos que es caracteritzen pel seu caràcter despreocupat, cruel i lasciu. Físicament són com humans amb el cap i els braços molt peluts. Tenen unes petites banyes negres i les extremitats inferiors de boc. La seva pell i el seu pèl són d'un color marró fosc o marró vermellós. Poden mesurar fins a 3 metres d'alt. Sàtir i nimfes, de Boris VallejoLes encanta retozar pels camps, caçar, tocar el flabiol i perseguir nimfes. Els sàtirs presenten un especial interès per la música i el ball. Aquests éssers són coneguts per la seva afició al vi ia les borratxeres. Aprofiten qualsevol ocasió per organitzar sorolloses orgies i saciar així els seus incontrolables desitjos sexuals.

•          Es troba a les escales del costat del MNAC a Montjuïc.

Read More

Silueta Sagrada Família

Aquí, unes siluetes de la Sagrada Família:

Read More

DIBUIX ABSTRACTE DE LA PARADA DE FRUITES

Read More

Introducció EIXAMPLE

Cap al 1850, la necessitat d’enderrocar les muralles per possibilitar l’expansió de la ciutat esdevingué un requeriment reivindicatiu, tant per la burgesia com per les capes populars barcelonines. Després d’un seguit de negociacions amb el govern central, es va autoritzar l’enderrocament de les muralles i de la Ciutadella que asfixiaven el creixement de la ciutat. Aquest fet permetria la possibilitat d’urbanitzar l’espai comprès entre la ciutat i els pobles del pla, i per tant, organitzar una nova frase expansiva de la ciutat mitjançant la construcció d’un eixample.

L’abril de 1859 l’Ajuntament va convocar un concurs de projectes de l’eixample per a la ciutat que va guanyar l’arquitecte municipal Rovira i Trias. Prescindint d’aquesta decisió municipal, un decret del Govern de Madrid va imposar un projecte d’Ildefons Cerdà. L’eixample era una realitat a l’acabament del segle i enllaçava la ciutat vella amb els pobles industrials del pla de Barcelona (Sants, Gràcia, Sant Martí, Sant Andreu, etc.). El pla Cerdà va anar experimentant una adulteració progressiva; l’Ajuntament va anar modificant les ordenances per autoritzar augments del volum edificat. Els successius canvis a les illes de cases fan que a l’Eixample actual, del pla Cerdà només se’n pugui reconèixer la trama; l’edificació té poc a veure amb la idea original.

Bon dia, avui al matí quan ens hem despertat, hem esmorzat i ens hem vestit i preparat per anar a l’Eixample.

PUNT DE TROBADA:

• Hem quedat al Pont d’Esplugues a les 8:20 h i hem anat amb direcció Francesc Macià fins Pubilla Cases.
• Al baixar hem fet transbord amb metro fins Diagonal.
• Hem sortit a la cantonada de Rosselló i Provença i hem caminant fins a la Pedrera per poder estar allà al punt de trobada amb els professors puntuals (és a dir a les 9:00 h).
• Hem fet el següent recorregut (mapa):

• Ens hem reunit amb els professors al punt de trobada la Casa Batlló a les 12:30 h i al acabar hem anat a la Sagrada Família per fer-nos una foto d’estiu.

Read More

EIXAMPLE - I

Avui ens toca l’Eixample.

Una mica d’informació sobre quin era el Pla de l’Eixample concebut per cerdà el 1859.

El Pla urbanístic d'Idelfons Cerdà originà el barri de l'Eixample on abunden les construccions i botigues modernistes.

El projecte de Cerdà tenia diverses particularitats que ho feien un projecte més avançat que la resta. Era el fruit d’una reflexió teòrica sobre l’urbanisme en un sentit ampli. Tenia en compte no només la major o menor bellesa de la trama i els espais on s’escenifica el poder (típic de l’urbanisme barroc), la seva preocupació principal era el creixement, la rapidesa, la densitat, la vitalitat.

Va marcar la trama però també va establir les densitats màxima l’altura de les cases, aquest aspecte no es va complir i la ciutat avui és molt més densa del que el va planificar. El seu projecte, reflecteix la seva obsessió pels aspectes higiènics, ja que tots els edificis estarien construïts de manera que hi hagués una perfecte ventilació. També va pensar en un traçat de línies ferroviàries. Sens dubte veia el futur de les ciutats com cap altre pensador de la seva època. D’aquí l’admiració que avui té la ciutat per aquell enginyer.

Estem just al costat de la parada diagonal, que es on ens hem baixat del metro. D’aquí a poc anirem a visitar la Pedrera. Tenim hora a les 9:30h.

Hem de calcular el perímetre i l’àrea aproximada del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via. El perímetre i l’àrea aproximada respecte al trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran Via es calcula de la següent manera:

Perímetre: 0,85+0,6+0,8+1= 3,25 km                                                  

L'àrea: (B+b)·h/2= (0,6+1)· 0,8 /2= 0,64km

A la Rajoleta

Vam anar divendres sis de juny. Primer vam anar a l’escola i ens van introduir una mica com seria el crèdit de síntesi. Més tard vam anar a visitar la Rajoleta que està al costat del nostre institut. Mentre la noia explicava i nosaltres ateníem, anàvem apuntant dates que ens servirien per elaborar el crèdit i fent fotos.

 Vam veure antics forns, un documental i a l’últim vam anar a decorar una rajola. La vam dibuixar amb una plantilla i punxó i després la vam pintar amb pintura.

De la rajoleta en vam saber que...

L'any 1904 la fábrica es denominaba" Fill de Jaume Pujol i Bausis", encara popularment la hi coneix com "La Rajoleta". Aquest edifici es va crear el 12 de juliol de 1858 i el 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre Joan Terrada i Jaume Pujol Gelbert amb el propòsit de continuar la producció de rajoles, però el 23 d'agost del mateix any la societat es va dissoldre.

Els arquitectes 

que van utilitzar aquestes rajoles pel seu treball van ser Gaudí, Domènech i Montaner Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegada, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manual Joaquim Raspall, Josep Mancunill. Grans arquitectes com Antoni Gaudí treballaven amb rajoles d’aquesta fàbrica. Gaudí, especialment utilitzava el trencadís.

 Una obra seva amb rajoles de trencadís es el Parc güell.

Planta de la fàbrica:                                         

Al llarg de tots els itineraris, fixant-nos en les façanes, en els terres i en les parets, hem trobat diferents edificis que van ser decorats amb rajoles de Pujol i Bausis. Alguns exemples són els següents:

·         Casa Lleó Morera, en trobem a l'interior de la casa.

·         Casa Ametller, en trobem a la façana i a l'interior de la casa.

·         Casa Batlló, en trobem a la façana, a la teulada i a les xemeneies de la part posterior.

·         Casa de les Punxes, en trobem a l'interior de la casa.

El modernisme arquitectònic (com la pedrera o altres edificis que em visitat en aquest crèdit, ja que aquest crèdit hi destacava l’estil modernista)és un art burgès, molt car que es desenvolupa durant el segle XIX i XX. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls.

 Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea.

Les principals característiques del modernisme o també conegut com "L'Art Nuàveu" són:

·         La inspiració amb la natura i l'ús d'elements d'origen naturals.

·         S'usen molts les formes arrodonides, entrellaçant-se amb el motiu central.

·         Es fa servir la línia corba i la asimetria.

·         Hi ha tendència a utilitzar imatges femenines, aprofitant el moviment dels seus cabells i els plecs de la seva roba.

Read More

L'EIXAMPLE - II

A l’arribar a l’Eixample ens vam dirigir cap a la Pedrera que era el punt de trobada. Totes ens vam asseure en un banc que hi havia davant del edifici i vam contemplar les rajoles modernistes de forma poligonal que reposaven al terra del carrer i que teníem sota els nostres peus.

La Pedrera en realitat s’anomena la Casa Milà perquè la va comprar la senyora Milà i com és obvi vivia allà la família Milà. La va construir Antoni Gaudí entre els anys 1906 i 1912.

Aquest arquitecte, Antoni Gaudí i Cornet va néixer a Reus o Riudoms el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona el 10 de juny de 1926. Va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.

Les seves obres són:

• Palau Episcopal d'Astorga

• Casa Vicens

• Finca Güell

• Sagrada Família

• Palau Güell

• Col·legi de les Teresianes

• Casa Calvet

• Porta i tanca de la Finca Miralles

• Parc Güell

• Casa Batlló

• Casa Milà

• Escoles de la Sagrada Família

Ens va cridar l’atenció que Gaudí s’inspirava sobretot en els elements de la natura per treballar amb les seves grans obres encara que també jugava amb les formes geomètriques i els colors per donar-li una certa vida i creativitat als seus edificis, i això els feia únics.

Quan vam entrar a la Pedrera vam visitar el que actualment veuen els turistes quan venen a visitar la Pedrera: el pati interior, les escales del servei (per on pujaven els criats), la cuina, l’espai dels burgesos (habitacions, vestidor, despatx, dormitori, sala d’estar...), el menjador i un altre pati més petit. També vam veure tres elements claus amb forma geomètrica que es trobaven a les galeries del senyor i la senyora Milà; el primer era un quadrat sense puntes, el segon un quadrat i el tercer un hexàgon:

La façana de l’edifici estava en obres, però al veure la maqueta que ens van mostrar no me’n vaig poder estar de preguntar-li a la nostra guia quina era la diferència clau entre la entre aquesta façana i les altres modernistes del Passeig de Gràcia. Quan ens ho va explicar ho vaig entendre ràpidament; la façana de la Pedrera és una façana autoportant (també dita façana cortina), és a dir, no hi ha parets mestres que aguantin l’edifici, sinó que hi ha columnes i barres metàl·liques.

Quan vam acabar la visita a la Pedrera ens vam dirigir cap al starbucks, ens vam prendre un petit piscolabis (per agafar forces pel recorregut), allà assegudes, vam compartir moltes emocions i elogis sobre l’experiència que havia estat entrar a la Pedrera per nosaltres.

Al acabar de menjar i de descansar una mica de la llarga però entretinguda vista, vam començar a pujar el Passeig de Gràcia fins Diagonal i vam trencar cap a la dreta. Ens vam topar amb un edifici meravellós, conegut com a Casa de les Punxes, l’arquitecte va ser Puig i Cadafalch. És diu així perquè la casa té unes cúpules amb forma triangular que quan es junta amb les altres creen gran formes geomètriques que subjecten unes grans punxes.

Vam seguir caminant per la Diagonal fins arribar al carrer Pau Claris, on cap a la banda del mar podíem observar la Casa Baró de Quadres. Vam entrar per demanar informació i un noi jove ens va explicar que aquest palau, construït al 1906, va ser un encàrrec del Baró de Quadres a l’arquitecte Puig i Cadafalch. La façana a la Diagonal és una representació de l’estil gòtic del nord d’Europa. A l’interior, hi conviuen elements escultòrics goticistes i un ús de la ceràmica d’influència islàmica. Actualment és l’Institut Ramon Llull, l’organisme públic responsable de la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes en tots els seus àmbits: arts escèniques, música, arts visuals, arquitectura, gastronomia, literatura i pensament. L’Institut Ramon Llull és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Quan ja marxàvem no vam poder evitar parar-nos a contemplar els mosaics del vestíbul, hi convivien elements escultòrics goticistes i un ús de la ceràmica d’influència islàmica.

Al sortir vam continuar fins al Carrer del Bruc, vam girar a la dreta fins al Carrer València i, al xamfrà d’aquests carrers hi havia un edifici molt curiós, ens vam aproximar i vam veure una placa a la façana. La placa deia que aquell edifici era el Conservatori Superior Municipal de Música.

Després vam seguir pel carrer de l’Almirall (Un almirall és un oficial que ocupa el lloc més alt en la marina) Roger de Llúria, que per cert ens va costar hores trobar-lo, i vam trencar a l’esquerra, tot parant molta atenció a les cantonades per no prendre’ns. El modernisme català va tenir una àmplia difusió en totes les capes socials, i bona mostra d’aquesta és l’extraordinària quantitat d’obres populars marcades per arribar al Carrer Aragó. Allà vam trobar una església gòtica de la Concepció. Vam intentar entrar al claustre però l’església estava tancada, encara així, vam veure el seu interior a través dels vidres de la porta. Ens va cridar l’atenció i vam buscar informació sobre l‘església, resulta que l'actual parròquia de la Concepció correspon a l'antiga església i claustre de Santa Maria de Jonqueres, que originalment estaven situats on avui hi ha l'edifici de la Caixa de Via Laietana. La van traslladar al seu emplaçament actual entre el 1869 i el 1871. La van traslladar perquè El convent havia estat enderrocat el 1868 i, entre 1869 i 1871, l'església i el claustre van ser traslladats al seu actual emplaçament, operació que va dirigir Jeroni Granell, tot i que amb diverses modificacions respecte a l'obra gòtica.

Read More