Avui ens toca l’Eixample.
Una mica d’informació sobre quin era
el Pla de l’Eixample concebut per cerdà el 1859.
El Pla urbanístic d'Idelfons Cerdà originà el barri de l'Eixample on abunden les construccions i botigues modernistes.
El projecte de Cerdà tenia diverses
particularitats que ho feien un projecte més avançat que la resta. Era el fruit
d’una reflexió teòrica sobre l’urbanisme en un sentit ampli. Tenia en compte no
només la major o menor bellesa de la trama i els espais on s’escenifica el
poder (típic de l’urbanisme barroc), la seva preocupació principal era el
creixement, la rapidesa, la densitat, la vitalitat.
Va marcar la trama però també va
establir les densitats màxima l’altura de les cases, aquest aspecte no es va
complir i la ciutat avui és molt més densa del que el va planificar. El seu
projecte, reflecteix la seva obsessió pels aspectes higiènics, ja que tots els
edificis estarien construïts de manera que hi hagués una perfecte ventilació.
També va pensar en un traçat de línies ferroviàries. Sens dubte veia el futur
de les ciutats com cap altre pensador de la seva època. D’aquí l’admiració que
avui té la ciutat per aquell enginyer.
Estem just al costat de la parada
diagonal, que es on ens hem baixat del metro. D’aquí a poc anirem a visitar la
Pedrera. Tenim hora a les 9:30h.
Hem de calcular el perímetre i l’àrea
aproximada del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant
Joan i Gran Via. El perímetre i l’àrea aproximada respecte al trapezi format
per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran Via es calcula de
la següent manera:
Perímetre:
0,85+0,6+0,8+1= 3,25 km
L'àrea: (B+b)·h/2= (0,6+1)· 0,8 /2=
0,64km
A
la Rajoleta
Vam anar divendres sis de juny. Primer
vam anar a l’escola i ens van introduir una mica com seria el crèdit de
síntesi. Més tard vam anar a visitar la Rajoleta que està al costat del nostre
institut. Mentre la noia explicava i nosaltres ateníem, anàvem apuntant dates
que ens servirien per elaborar el crèdit i fent fotos.
Vam veure antics forns, un documental i a
l’últim vam anar a decorar una rajola. La vam dibuixar amb una plantilla i
punxó i després la vam pintar amb pintura.
De la rajoleta en vam saber que...
L'any 1904 la fábrica es denominaba"
Fill de Jaume Pujol i Bausis", encara popularment la hi coneix com
"La Rajoleta". Aquest edifici es va crear el 12 de
juliol de 1858 i el 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre
Joan Terrada i Jaume Pujol Gelbert amb el propòsit de continuar la producció de
rajoles, però el 23 d'agost del mateix any la societat es va dissoldre.
Els arquitectes
Una obra seva amb rajoles de trencadís es el Parc güell.
Planta de la fàbrica:
Al llarg de tots els itineraris, fixant-nos en les
façanes, en els terres i en les parets, hem trobat diferents edificis que van
ser decorats amb rajoles de Pujol i Bausis. Alguns exemples són els següents:
·
Casa Lleó Morera, en trobem a
l'interior de la casa.
·
Casa Ametller, en trobem a la
façana i a l'interior de la casa.
·
Casa Batlló, en trobem a la façana,
a la teulada i a les xemeneies de la part posterior.
·
Casa de les Punxes, en trobem a
l'interior de la casa.
El modernisme arquitectònic (com la pedrera o altres
edificis que em visitat en aquest crèdit, ja que aquest crèdit hi destacava
l’estil modernista)és un art burgès, molt car que es desenvolupa durant el
segle XIX i XX. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran
creativitat i profusió de detalls.
Aquest moviment es va significar per una
renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de
noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura
europea.
Les principals característiques del modernisme o també
conegut com "L'Art Nuàveu" són:
·
La inspiració amb la natura i l'ús
d'elements d'origen naturals.
·
S'usen molts les formes
arrodonides, entrellaçant-se amb el motiu central.
·
Es fa servir la línia corba i la
asimetria.
·
Hi ha tendència a utilitzar imatges
femenines, aprofitant el moviment dels seus cabells i els plecs de la seva
roba.
0 comentaris :
Publica un comentari a l'entrada