BARRI GÒTIC - II

Continuem el crèdit amb molta calor ja que es un dia molt calorós i em de visitar i passar per molts llocs. Estem una mica cansades per la calor.

Agafem el Passatge Duc de Victòria i al fons, trenquem a la dreta, pel carrer a Duc de Victòria i ara de nou a la dreta. Estem al carrer Portaferrissa. Actualment es diu Portaferrisa perquè entre el carrer del Pi i la plaça Cucurulla es trobava una figura. Era una figura a la qual li van posar el nom de Cucurella. A aquesta figura, al poc temps, se li va sumar a l'honor de tenir un nom propi, el del nom del carrer on esta. No va ser fins a la construcció de la Portaferrisa que se li va canviar el nom.

Continuem per aquest carrer fins una miqueta abans d’arribar a la rambla. Ens endinsem al carrer Petritxol. Es un carrer petit, estret i llòbrec i molt típic i entranyable. Fa anys s’amagaven enginys i passions darrere d’aquests balcons. D’aquella època n’ha quedat un cert gust per l’art i bon gust en moltes d’aquestes botigues.

Per aquest carrer hi ha rodolins que guarneixen el carrer en forma de rajoles. D’aquests rodolins hem escollit 4:

                                    1r rodolí: La mare de deu, ens diu que el temps passa lleu.

2n rodolí: Admireu de sol a sol, el carrer de Petritxol.

                    3r rodolí: Hi anaven a menjar nata, ensaïmada i xocolata.

       

               4t rodolí :De llevant i de ponent, tot el dia hi passa gent.

Després de trobar aquests rodolins vam trobar també personatges cèlebres relacionats amb aquest carrer com Francesc Salvà i Campillo i Lluís Millà i Reig.

Vam trobar codis QR de comerciants d’aquesta zona del barri gòtic que correspon a l’antiga juderia i donen a conèixer l’historia d’aquest barri.


 Estan instal·lats als aparadors. Aquests son d’unes farmàcies i d'una companyia de telèfon.

Tot seguit, continuem cap a la dreta fins a la Plaça del Pi. Rep aquest nom perquè la plaça està al davant de la porta principal de Santa Maria del Pi i des de els temps immemorials la coneixem  pel nom de plaça del Pi. L’església es la de Santa Maria del Pi i es d’estil gòtic català.

Sortim pel carreró de l’Ave Maria. A aquest carreró es parlava llatí. És molt important per nosaltres per que l'Ave Maria és una oració que pertany a la religió catòlica i la fem quan estem a l’església i volem resar.

Ara  trenquem a la dreta, pel carrer dels Banys Nous. És diu així perquè correspon a la típica estructura de banys cristians d'influència àrab, amb una sala per a un bany amb aigua calenta i una per a un bany amb aigua freda, també dita sala de descans. Es tractava d'un conjunt d'edificis amb diverses estances. Predominen els comerços artesanals de roba i alimentació. Al nostre barri no són iguals però si busques i estàs atent podràs veure’n algun.

Continuem més avall. Hi ha una cruïlla de 4 carrers. A l’esquerra comença el carrer del call. En els números 5 i 7 mirem amunt, hi trobarem parts de l’antiga muralla. Hem reconegut la muralla ja  que es veu clarament la diferència entre la paret antiga i la nova, l’estil arquitectònic es completament diferent.
Tas de fixar si ho vols veure perquè esta en alt. A la cantonada trobem una petita estatueta ,un sant, però per mala sort no l’hem pogut veure ja que fa un parell de mesos se’l van endur ens van explicar els veïns. Hi havia un St Jordi.

Ara anem al carrer Marlet i al de l’arc de Sant Ramón del Call. Vam trobar una antiga sinagoga. La sinagoga, és un gran edifici on van els jueus a resar. Feia molta olor a te i per que vam poder veure i olorar es molt típic per aquella zona. Construïda al segle VI. Fou reconstruïda al segle XIV. Es la més antiga de les sinagogues barcelonines.

Després d’això, parem una mica per beure aigua. Fa molta calor i estem una mica cansades però hem de continuar. Anem fins un carrer que surt a l’esquerra, el de Sant Domènec del Call, i el recorrem tot fins al final i a mà dreta i a immediatament a l’esquerra, pel carrer de Sant Felip Neri arribem a una plaça.

La plaça de Sant Felip Neri és una plaça singular de Barcelona, es hexagonal i té sis costats. A la façana principal hi ha la marca de les bales de les persones que van ser fusellades allà per la Gerra Civil. Podem accedir per diferents punts i esta envoltada de edificis renaixentistes.

Si ens fixem en els fanals i recordem veurem uns fanals d’estil gòtic, són molt semblants als fanals del carrer Bertrellans (que en té 6), però es diferencien en que els vidres d’aquest són transparents i en alguns no hi ha i podem veure el que hi ha al interior. Uns tenien bombetes, i aquests una placa a dalt que donava llum, en comptes d’una bombeta.

Categories: barri gòtic , Laura , part 2